SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA DE LA UNIÓ EUROPEA DE 21 DE DESEMBRE DE 2016. RETROACTIVITAT DEL CARÀCTER ABUSIU DE LES CLÀUSULES EN ELS CONTRACTES CELEBRATS AMB CONSUMIDORS

Avui el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictat la sentència 2016:980 resolent el termini en què ha de tenir efectes la nul·litat d’una clàusula terra per un jutge nacional, i ha declarat que el caràcter abusiu d’una clàusula ha de tenir com a conseqüència el “restabliment de la situació en la que es trobaria el consumidor en el cas de no haver existit la clàusula”, i per tant, s’han de retornar tots els diners cobrats indegudament com a conseqüència de l’aplicació indeguda de la clàusula des de l'inici de la hipoteca, i no pas des del 9 de maig de 2013, tal i com es venia fent fins ara.

L'article 6, apartat 1, de la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d'abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, ha d'interpretar-se en el sentit de que s'oposa a una jurisprudència nacional que limita en el temps els efectes restitutoris vinculats a la declaració del caràcter abusiu, en el sentit de l'article 3, apartat 1, d'aquesta Directiva, d'una clàusula continguda en un contracte celebrat amb un consumidor per un professional, i no pot circumscriure tals efectes restitutoris exclusivament a les quantitats pagades indegudament en aplicació de tal clàusula amb posterioritat a la resolució judicial per la qual va declarar el caràcter abusiu de la clàusula en qüestió.

La declaració del caràcter abusiu de la clàusula ha de permetre que es restableixi la situació de fet i de Dret en la que es trobaria el consumidor  de no haver existit tal clàusula terra, concretament per mitjà de la constitució d'un dret a la restitució dels avantatges obtinguts indegudament pel professional en detriment del consumidor en virtut de la clàusula abusiva.




Laia Bilbao
Advocada
655138182
lbilbao@boschbilbao.com

Llei 31/2014, de 3 de desembre, per la que es modifica la Llei de Societats de Capital per a la millora del govern corporatiu.

 Preàmbul.

 I. El Govern corporatiu de les societats adquireix transcendència en els últims anys fins que s’ha incorporat a l’agenda regulatòria de les autoritats i als plans estratègics d’actuació de les institucions privades. El conjunt de matèries o àrees que són objecte de reflexió del bon govern corporatiu es veu ampliat progressivament. 

Originàriament, el govern corporatiu es centrava amb l’estudi del consell d’administració i amb les possibles solucions als problemes d’agència i d’informació asimètrica de les societats. Actualment, junt amb aquestes qüestions, s’incorporen les relatives a les retribucions i professionalització d’administradors i directius.

El bon govern corporatiu es fonamenta en dos pilars principals:

-       El convenciment generalitzat de la utilitat d’aquest tipus de pràctiques empresarials, on els agents econòmics i socials reconeixen la gestió adequada i transparent de les societats i, especialment, de les societats cotitzades, convertint-se aquest bon govern corporatiu en un factor essencial per a la generació de valor en l’empresa, per a la millora de l’eficiència econòmica i pel reforç de la confiança dels inversors.

-        Els líders de la Unió Europea i del G-20 assenyalen que la complexitat de l’estructura del govern corporatiu, així com la seva falta de transparència e incapacitat per a determinar eficaçment la cadena de responsabilitat dins de la organització, és degut a la recent crisis financera.

En conseqüència, el govern corporatiu ha viscut un renovat impuls i així s’ha plasmat a la declaració de Pittsburgh de setembre de 2009 o en la publicació a l’any 2011 del Llibre Verd, on es deixava la porta oberta a una major regulació sobre el govern corporatiu en normes de caràcter vinculant.

II. Històricament, hi ha hagut el convenciment de que les societats cotitzades i les entitats financeres han de comptar amb un bon govern corporatiu, i així s’ha demostrat amb la creació de grups d’experts de caràcter tècnic als anys 1997, 2003 i 2006, per estudiar el funcionament de les societats cotitzades i elaborar propostes de criteris, recomanacions i normes que milloressin els estàndards de govern corporatiu.

·         A l’any 1998, es va crear l’Informe Olivencia, com a resultat dels treballs de la Comissió especial per a l’estudi d’un codi ètic dels consells d’administració de les societats que va servir de base per a la elaboració del primer Codi de bon govern del nostre país.

·         A l’any 2003, la Comissió especial per a la transparència i seguretat dels mercats financers i societats cotitzades va elaborar l’informe Aldama, modificant el codi anterior i afegint noves recomanacions.

·         A l’any 2006, es va crear el Grup de Treball Especial per  harmonitzar i actualitzar, segons les tendències europees, el contingut del Codi de bon govern, donant lloc al Codi Unificat de Bon Govern de les Societats Cotitzades, fins ara vigent.

Junt amb els codis mencionats, el legislador ha adaptat l’ordenament jurídic a aquelles àrees de la regulació societària que han merescut una intervenció de naturalesa imperativa:

·         Llei 44/2002, de 22 de novembre, de Mesures de Reforma del Sistema Financer, que modifica la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors i per la que es va obligar a les societats cotitzades a comptar amb un Comitè d’Auditoria.

·         Llei 26/2003, de 17 de juliol, per la que es modifiquen la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors, i el Text Refós de la Llei de Societats Anònimes, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, amb la finalitat de reforçar la transparència de les societats anònimes cotitzades, i que va obligar a aquestes societats a comptar amb reglaments de la junta general i del consell d’administració, respectivament.

·         Llei 25/2011, d’1 d’agost, de reforma parcial de la Llei de Societats de Capital i d’incorporació de la Directiva 2007/36/CE, del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de juliol, sobre l’exercici de determinats drets dels accionistes de societats cotitzades.

·         Llei 2/2011, de 4 de març, d’Economia Sostenible, en matèria de transparència dels sistemes retribuïts i l’Ordre ECC/461/2013, de 20 de març, per la que es determina el contingut i l’estructura de l’informe anual de govern corporatiu, de l’informe anual sobre remuneracions i d’altres instruments d’informació de les societats anònimes cotitzades, de les caixes d’estalvi i d’altres entitats que emeten valors admesos a negociació en mercats oficials de valors.

Els compromisos adquirits per Espanya en el context del Memoràndum d’Enteniment sobre condicions de Política Sectorial Financera, de 23 de juliol de 2012, han suposat un important avanç respecte al govern corporatiu de les entitats financeres. 

El Reial Decret 256/2013, de 12 d’abril incorpora a la normativa de les entitats de crèdit els criteris de l’Autoritat Bancària Europea sobre l’avaluació de l’adequació dels membres de l’òrgan de l’administració; la Llei 26/2013, de 27 de desembre, de caixes d’estalvi i fundacions bancàries, dedica especial atenció al govern corporatiu d’aquestes entitats i la Llei 10/2014, de 26 de juny, d’ordenació, supervisió i solvència d’entitats de crèdit.

III. L’antecedent directe d’aquesta Llei es troba a l’Acord del Consell de Ministres, de 10 de maig de 2013, on es va decidir crear una Comissió d’experts en matèria de govern corporatiu per a proposar les iniciatives i les reformes normatives adequades i garantir el bon govern de les empreses, i donant suport i assessorament a la Comissió Nacional del Mercat de Valors en la modificació del Codi Unificat del Bon Govern de les Societats Cotitzades, amb l’objectiu de:

-       Vetllar pel bon funcionament dels òrgans de govern i administració de les empreses espanyoles i conduir-les a les màximes cotes de competitivitat.

-       Generar confiança i transparència pels accionistes e inversors nacionals i estrangers.

-       Millorar el control intern i la responsabilitat corporativa de les empreses espanyoles i assegurar l’adequada segregació de funcions, deures i responsabilitats a l’empresa, amb màxima professionalitat i rigor.

La Comissió estava formada per la Presidenta i Vicepresidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors, representants del Ministeri d’Economia i Competitivitat i Ministeri de Justícia, i representants del sector privat. Es va presentar l’informe el 14 d’octubre de 2013 i sobre la base d’aquest informe i, respectant la totalitat de les seves recomanacions, s’ha elaborat aquesta norma.

IV. Les modificacions del Text Refós de la Llei de Societats de Capital, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, poden agrupar-se en dos categories:

a.    les que es refereixen a la Junta general d’accionistes.

b.    les que tenen que veure amb el Consell d’administració.

a.    Modificacions relatives a la Junta general d’accionistes:

-       Es pretén amb caràcter general reforçar el seu paper i obrir vies per fomentar la participació accionarial.

-       S’estén expressament la possibilitat a la junta d’impartir instruccions en matèries de gestió a totes les societats de capital, mantenint en tot cas la previsió de que els estatuts poden limitar-la.

-       S’amplien les competències de la junta general en les societats per reservar, a la seva aprovació, aquelles operacions societàries que per la seva rellevància tenen efectes similars a les modificacions estructurals.

-       Respecte als drets de minoria en les societats cotitzades, és convenient rebaixar el llindar  necessari per a que els accionistes puguin exercir els seus drets fins al 3% del capital social i s’estableix en mil el número màxim d’accions que els estatuts podran exigir per assistir a la junta general.

-       Garantir que els accionistes es pronunciïn de forma separada sobre el nomenament, la reelecció o la separació d’administradors i les modificacions estatutàries i que poden emetre de forma diferenciada al seu vot.

-       Es reforma el tractament jurídic dels conflictes d’interès, que en endavant pivotarà sobre una clàusula específica de prohibició de dret de vot en els casos més greus de conflicte d’interès i, per tant, generalitzar a les societats anònimes la norma actualment prevista per les societats de responsabilitat limitada; i sobre l’establiment d’una presumpció d’infracció de l’ interès social en els casos en que l’acord social hagi sigut adoptat amb el vot determinant del soci o dels socis incursos en un conflicte d’interès.

-       La llei modifica la normativa vigent per clarificar la informació a publicar en relació amb les propostes d’acord i estableix de forma expressa que el criteri de còmput de la majoria necessària per la vàlida adopció d’un acord per la junta general és la majoria simple.

-       La regulació del dret d’informació dels accionistes. És convenient diferenciar entre les conseqüències jurídiques de les diferents modalitats d’aquest dret i modular l’exercici atenent al marc de la bona fe, que, per el cas de les societats cotitzades, s’estén el termini en el que els accionistes poden exercitar el dret d’informació previ a la junta general fins a cinc dies abans de la seva celebració.

-       Respecte al règim jurídic d’impugnació dels acords socials, s’adopten certes cauteles en matèria de vicis formals poc rellevants i de legitimació, per evitar els abusos que a la pràctica poden produir-se.

-       S’unifiquen tots els casos d’impugnació sota un règim general d’anulació per al que es preveu un termini de caducitat d’un any, amb l’excepció d’acords contraris a l’ordre públic, que es reputen imprescriptibles. En el cas de les societats cotitzades, el termini de caducitat es redueix a tres mesos per a que l’eficàcia i agilitat requerides en la gestió no es vegin afectades.

-       Respecte a la legitimació, i evitant situacions d’abús de dret, tan sols estaran legitimats per impugnar els accionistes que reuneixin una participació de minoria de l’1% per a les societats no cotitzades i del 0,1% per les cotitzades. La Llei permet que els estatuts socials redueixin aquests llindars i amplia el concepte d’interès social, entenen que s’ha lesionat l’ interès social quan l’acord s’imposa de manera abusiva per la majoria.

b.    Modificacions relatives al Consell d’administració:

-       Una tipificació més precisa dels deures de diligència i lleialtat i dels procediments que s’haurien de seguir en cas de conflicte d’interès, atribuint la Llei al Consell d’administració decisions que corresponen amb el nucli essencial de la gestió i supervisió.

-       El Consell d’administració haurà de reunir-se, almenys, un cop al trimestre, amb la finalitat de mantenir una presència constant a la vida de la societat.

-       S’incorporen mesures dirigides a contribuir el correcte funcionament del consell, com la obligació dels consellers d’assistir personalment a les sessions del consell i evitar que es debiliti la capacitat efectiva de l’exercici de les facultats de supervisió, i es regula que en cas de representació per a la assistència a un conseller, els consellers no executius només podran delegar a un altre conseller no executiu.

-       Garantir que tots els consellers rebran amb antelació suficient l’ordre del dia de la reunió i la informació necessària per a la deliberació i l’adopció d’acords.

-       Dos novetats a la figura del president: es contempla de forma expressa les seves funcions (ampliables pels estatuts i el reglament del consell) i quan el president tingui la condició de conseller executiu, el consell d’administració haurà de nombrar necessariament un conseller coordinador entre els consellers independents que exerceixi de contrapès.

-       Es regulen les funcions del secretari del consell d’administració, es defineixen les categories de consellers i es limita el període màxim de mandat d’aquests, que no ha d’excedir de 4 anys.

-       Es preveu la possibilitat que el Consell d’administració constitueixi comissions especialitzades, sent obligatòria l’existència d’una comissió d’auditoria i d’una o dos comissions separades, de nomenaments i retribucions. Les comissions estaran compostes únicament per consellers no executius, recaient sempre la presidència a un conseller independent.

VI. Remuneracions dels administradors. La Llei obliga a que els estatuts socials estableixin el sistema de remuneració dels administradors per les seves funcions de gestió i decisió amb referència al règim retributiu dels consellers que exerceixen funcions executives, sent aquestes disposicions aplicables a totes les societats de capital.

Les societats cotitzades sotmetran a la junta general d’accionistes l’aprovació de la política de remuneració, que tindrà caràcter plurianual, com a punt separat de l’ordre del dia. Correspon al Consell d’administració fixar la remuneració de cada un dels consellers, de manera que la Junta general d’accionistes retingui el control sobre les retribucions, incloent els components retributius contemplats, els paràmetres per a la fixació de la remuneració i els terminis i condicions principals dels contractes.

S’inclou un règim transitori per aquelles novetats de major rellevància i que poden requerir canvis estatutaris o organitzatius; i s’ha modificat la Llei 24/1988, de 28 de juliol, del Mercat de Valors, per atribuir a la Comissió Nacional del Mercat de Valors les competències necessàries per dur a terme la supervisió d’algunes de les qüestions que s’introdueixen o es modifiquen en aquesta Llei i que resulten d’aplicació a les societats cotitzades.

Anna Martínez Pujol

Llicenciada en Dret

Universitat de Barcelona

LLEI 17/2014, DE 30 DE SETEMBRE, PER LA QUE S'ADOPTEN MESURES URGENTS EN MATÈRIA DE REFINANÇAMENT I REESTRUCTURACIÓ DEL DEUTE EMPRESARIAL

I. Actualment, empreses viables des d’un punt de vista operatiu per ser capaces de generar beneficis en el negoci ordinari des d’una òptica financera, s’han tornat inviables i davant d’aquesta situació existeixen dues alternatives:

-       Liquidar l’empresa en el seu conjunt

-       Sanejar l’empresa des d’un punt de vista financer, aconseguint que el deute romanent sigui suportable i l’empresa segueixi atenent els seus compromisos en el tràfic econòmic, generant riquesa i creant llocs de feina.

La segona alternativa és preferible a la primera i la conseqüència és la obligació que tenen els poders públics d’adoptar mesures afavoridores de l’alleujament de carga financera. La finalitat d’aquesta llei ha de conjugar-se amb el màxim respecte a les legitimes expectatives dels creditors, els quals hauran de participar activament i amb les màximes garanties en procediments d’alleujament de carga financera, així com afavorir mecanismes perquè el deute es pugui transformar en capital.

II. Des del març de 2012, s’han anat adoptant mesures tendents a pal·liar la difícil situació en la que es trobaven els deutors més vulnerables, i s’ha permès donar una resposta equilibrada respecte a aquest conjunt de deutors.

III. Actualment, resulta difícil arribar a acords entre deutor i creditors financers per manca de voluntat de les parts i per certes rigideses residenciades a la normativa concursal i pre-concursal. El procediment concursal espanyol conclou en molts casos amb la liquidació del deutor, convertint-se la fase pre-concursal amb una fase determinant per la reestructuració financera de les empreses. Els acords de refinançament són els instruments més adequats per l’establiment de nous calendaris d’amortització i condicions financeres més adients amb la situació de mercat i de l’empresa, a canvi de quitaments, esperes i capitalitzacions dels deutes.

La present reforma es centra en millorar el marc legal pre-concursal dels acords de refinançament fruit del consens entre deutor i creditors i pretendre així la maximització del valor dels actius, evitant el concurs de l’entitat, la reducció o bé, l’aplaçament dels passius.

Els acords col·lectius de refinançament atorguen protecció legal als acords assolits per una majoria suficient de creditors que, en supòsit de concurs, les operacions en ell incorporades no estiguin subjectes a rescissió, i en el seu cas, puguin estendre determinats efectes a creditors dissidents o no partícips.

Sempre que els acords reuneixin els requisits previstos en aquesta Llei no es veuran sotmesos al risc de rescindibilitat que afecta a l’actuació de les parts en fase pre-concursal.

IV. La part dispositiva de la llei consta d’un únic article, en virtut del qual es modifiquen diversos preceptes de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal:

• 1. Es modifica l’article 5 bis, per fomentar una negociació eficaç i sense accelerar la situació d’insolvència del deutor per raons de precipitada execució de garanties sobre determinats béns.

-       Es permet que la presentació de la comunicació d’inici de negociacions per arribar a determinats acords es pugui suspendre, durant el termini previst per dur a terme les execucions judicials de béns que resulten necessàries per a la continuïtat de l’activitat professional o empresarial del deutor.

-       També es permet la suspensió de la resta d’execucions singulars promogudes per els creditors financers de la Disposició addicional quarta, sempre que es justifiqui que un percentatge no inferior al 51% de creditors de passiu financer hagin recolzat expressament l’inici de les negociacions dirigides a la subscripció del corresponent acord de refinançament.

Queden exclosos de la suspensió: els procediments que tenen el seu origen en crèdits de dret públic.

• 2. Canvis en el Títol II de la Llei, que regula el règim de l’administració concursal: s’estableixen les directrius que hauran de guiar el nou sistema de requisits per exercir com a administrador concursal i que tenen com a objectiu assegurar que les persones que exerceixen funcions d’administrador concursal comptin amb les aptituds i coneixements suficients:

-       s’exigirà la superació de proves o cursos específics

-       creació d’una secció quarta d’administradors concursals i auxiliars delegats en el Règim Públic Concursal, on hauran d’inscriure’s totes les persones físiques i jurídiques que compleixin amb els requisits que s’exigeixin, especificant l’àmbit territorial on estan disposades a exercir les seves funcions d’administradors concursals.

• 3. Es reforma el sistema de designació de l’administració concursal, on el seu funcionament serà desenvolupat mitjançant reglament.

La nova secció quarta del Registre Públic Concursal substitueix a les actuals llistes en els deganats dels jutjats i la classificació dels concursos en funció del seu tamany. Aquesta classificació, a través del tamany, pretén aproximar la complexitat que cal esperar del concurs per poder modular els requisits exigits a l'administració concursal.

• 4. S'introdueixen modificacions en els principis rectors de la remuneració de l'administració concursal:

a)    S'incorpora el principi d'eficiència, que pretén assegurar que la remuneració de l'administració concursal tingui en compte la qualitat i els resultats del seu treball. D'aquesta manera, l'aranzel no només és un mecanisme de retribució, sinó també un mecanisme d'incentius que fomenta la qualitat, la diligència i l'agilitat de l'administració concursal.

b)    Es modifica l’article 56 per limitar els supòsits de suspensió d'execució de béns dotats de garantia real a aquells que resultin necessaris per a la continuïtat de la seva activitat professional o empresarial.

S’exclouen de la suspensió de les execucions: les accions o participacions de societats destinades en exclusiva a la tinença d'un actiu i del passiu necessari per al seu finançament, facilitant així el finançament d'actius mitjançant estructures i pactes que permeten l'eventual realització del bé amb conservació per part del deutor del títol suficient, encara que sigui merament obligacional, per continuar la seva explotació.

c)    L'article 71 regula les denominades accions de reintegració. (El que fins ara havia estat recollit a l'apartat 6 d'aquest article com a supòsit de no rescindibilitat es recull separadament a l'article 71 bis juntament amb un nou supòsit). La seva extensió comprendrà negocis, actes i pagaments, sigui quina sigui la naturalesa, que permetin l'ampliació significativa del crèdit o la modificació o extinció d'obligacions i cessions de béns i drets en pagament o per a pagament. Addicionalment, s’elimina la necessitat d'informe d'expert independent, substituint-la per certificació de l'auditor de comptes acreditativa de la concurrència de les majories exigides per a la seva adopció.

A l'apartat 2 de l'article 71 bis s'introdueix un nou supòsit on els acords assolits es declaren no rescindibles, sense necessitat d'arribar a determinades majories de passiu i, constituint en conseqüència un “port segur” que permeti la

negociació directa del deutor amb un o més creditors, sempre que signifiquin

simultàniament una millora clara de la posició patrimonial del deutor i no

comportin una minva dels drets de la resta de creditors no intervinents.

Al no ser rescindibles, els acords que reuneixin les condicions de l'article 71 bis no estaran sotmesos a les presumpcions dels apartats 2 i 3 de l'article 71 tot i que impliquin actes de disposició d'actiu.

La legitimació per a l'exercici de l’acció rescissòria segueix estant restringida a l'administrador concursal i limitada a l'absència de condicions regulades, respectivament, en els dos primers apartats de l'article 71 bis. També es limita a l’administrador concursal la legitimació per a l'exercici de les altres accions d’impugnació.

S'adopta una mesura amb caràcter extraordinari i temporal per a tots els nous ingressos de tresoreria que es produeixin en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei: “s’atribueix amb caràcter temporal la qualificació de crèdit contra la massa a la totalitat dels que originen nous ingressos de tresoreria, comprenent els que portin causa en un acord de refinançament i els realitzats pel mateix deutor o persones especialment relacionades, amb exclusió de les operacions d'augment de capital”. Transcorregut el termini dels dos anys des de la concessió, es consideraran

“crèdit contra la massa” en els termes indicats a l'apartat 2.11.º de l'article 84.

d)    S’estableix una modificació de l'article 92: preveu expressament que els qui hagin adquirit la condició de socis en virtut de la capitalització del deute acordada en el context d'una operació de refinançament, no seran considerats com a persones especialment relacionades a efectes de qualificar com a subordinat el finançament per ells atorgat com a conseqüència d'aquesta operació.

e)    Revisió del règim d'homologació judicial regulat en la disposició addicional quarta: s'amplia l'àmbit subjectiu, estenent-se la possibilitat de subscriure aquest acord a tot tipus de creditors de passius financers, exclosos els creditors per operacions comercials i els creditors de dret públic. Tanmateix, es possibilita l'extensió als creditors dissidents o no participants no només de les esperes, sinó també, mitjançant un percentatge de passiu superior, d'altres mesures acordades en el si de l'acord de refinançament, com és el cas dels quitaments, capitalització de deute i cessió de béns en pagament o per a pagament.

Dos novetats de la disposició addicional quarta:

1.    La distinció objectiva entre la part de deute que està coberta pel valor real de la garantia i aquella que no ho està, anticipant en certa mesura el que podria passar en cas de liquidació concursal. D'aquesta manera, el concepte determinant és el de valor real de la garantia.

2.    Major rellevància i nitidesa a la distinció entre obligació principal i obligació accessòria, tenint en compte que cadascuna conserva la seva essència i característiques pròpies.

f)     S'estableix una mesura per a evitar la sobreponderació artificiosa de determinades participacions minoritàries en acords sindicats de finançament que feien difícil l'homologació d’alguns acords. D'aquesta manera s'estableix un límit al percentatge de vots favorables en el sindicat quan es tracta d'un acord global de refinançament del deutor.

g)    S'estableixen  determinades mesures destinades a afavorir la transformació de deute en capital, rebaixant les majories exigibles per la Llei de Societats de Capital i establint, amb les degudes cauteles i garanties, una presumpció de culpabilitat del deutor que es nega sense causa raonable a executar un acord de recapitalització.

V. La part final d’aquesta llei consta de: tres disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i onze disposicions finals.

·         Disposició addicional primera: encomana al Banc d'Espanya que, en el termini d’un mes, estableixi i faci públics criteris homogenis per a la classificació com a risc normal de les operacions refinançades o reestructurades en virtut d'acords de refinançament homologats judicialment.

·         Disposició addicional segona: estableix el règim extraordinari dels nous ingressos de tresoreria.

·         Disposició addicional tercera: es refereix al codi de bones pràctiques per a la reestructuració viable del deute empresarial que impulsarà el Govern.

·         Disposició transitòria primera: regula el règim transitori dels acords de refinançament que s'estiguessin negociant a l'empara de l'antic article 71.6 de la Llei Concursal; i la segona: es refereix al règim de l'administració concursal.

·         Disposició derogatòria: s'ordena la derogació de totes les disposicions d’igual o inferior rang que s'oposin al que disposa aquesta Llei.

·         Disposició final primera: modifica la redacció de l'article 568 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, per adaptar el règim de suspensió en cas de situacions concursals o preconcursals a les modificacions introduïdes a l’article 5 bis de la Llei 22/2003, de 9 de juliol.

·         Disposició final segona: modifica el Text refós de la Llei de l'Impost sobre Societats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, establint l'absència de tributació en els supòsits de capitalització de deutes, llevat que aquesta hagi estat objecte d'una adquisició derivativa pel creditor, per un valor diferent al nominal de la mateixa. S'estableix un sistema d'imputació de l'ingrés generat a la base imposable, en funció de les despeses financeres que posteriorment es vagin registrant.

·         Disposició final tercera: amplia l'exempció en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats a les escriptures que continguin quitaments o minoracions dels préstecs, crèdits i altres obligacions, facilitant els acords de refinançament o de pagament.

·         Disposició final quarta: com a conseqüència dels acords adoptats en el Consell de Política Fiscal i Financera de les Comunitats Autònomes, celebrat el 18 de desembre de 2013, suprimeix l'apartat 6 de la disposició transitòria primera de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les Comunitats autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries.

·         Disposició final cinquena: modifica la Llei 3/2009, de 3 d'abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils, amb la finalitat de suprimir l'exigència d’informe dels administradors sobre els projectes de fusió en els casos d'absorció de societat participada al 90%, quan es tracti d'una fusió transfronterera comunitària. Un requisit que ja no es contempla en l'article 15.2 de la Directiva 2005/ 56 / CE.

·         Disposició final sisena: introdueix una modificació de l'últim paràgraf de l'apartat 1 de l'article 9 de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. És important aclarir que les Administracions Públiques no poden modificar el tipus d'interès de demora establert en la Llei 3/2004, de 29 de desembre.

·         Disposició final setena: reforma el Reial decret llei 10/2008, de 12 de desembre, pel qual s'adopten mesures financeres per a la millora de la liquiditat de les petites i mitjanes empreses, i altres mesures econòmiques complementàries, per evitar que les empreses incorrin en causa legal de reducció de capital i, si escau, de dissolució a causa de les pèrdues.

·         Disposició final vuitena: modifica l'article 8 del Reial Decret 1066/2007, de 27 de juliol, sobre el règim de les ofertes públiques d'adquisició de valors.

·         Disposició final novena: permet que les determinacions incloses en normes reglamentàries que són objecte de modificació per aquesta Llei puguin ser modificades per normes del rang reglamentari.

·         Disposicions finals desena i onzena: regulen, respectivament, els títols competencials en virtut dels quals s'adopta la Llei, i la seva entrada en vigor, que tindrà lloc al dia següent de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.

Anna Martínez Pujol

Llicenciada en Dret UB