I. Actualment, empreses
viables des d’un punt de vista operatiu per ser capaces de generar beneficis en
el negoci ordinari des d’una òptica financera, s’han tornat inviables i davant
d’aquesta situació existeixen dues alternatives:
-
Liquidar l’empresa en
el seu conjunt
-
Sanejar l’empresa des
d’un punt de vista financer, aconseguint que el deute romanent sigui suportable i
l’empresa segueixi atenent els seus compromisos en el tràfic econòmic, generant
riquesa i creant llocs de feina.
La segona alternativa és preferible a la
primera i la conseqüència és la obligació que tenen els poders públics
d’adoptar mesures afavoridores de
l’alleujament de carga financera. La finalitat d’aquesta llei
ha de conjugar-se amb el màxim respecte a les legitimes expectatives dels creditors,
els quals hauran de participar activament i amb les màximes garanties en
procediments d’alleujament de carga financera, així com afavorir mecanismes
perquè el deute es pugui transformar en capital.
II. Des del març de
2012, s’han anat adoptant mesures tendents a pal·liar la difícil situació en la
que es trobaven els deutors més vulnerables, i s’ha permès donar una resposta
equilibrada respecte a aquest conjunt de deutors.
III. Actualment, resulta difícil
arribar a acords entre deutor i creditors financers per manca de voluntat de
les parts i per certes rigideses residenciades a la normativa concursal i pre-concursal.
El procediment concursal espanyol conclou en molts casos amb la liquidació del
deutor, convertint-se la fase pre-concursal amb
una fase determinant per la reestructuració financera de les empreses. Els acords de refinançament són els
instruments més adequats per l’establiment de nous calendaris d’amortització i
condicions financeres més adients amb la situació de mercat i de l’empresa, a
canvi de quitaments, esperes i capitalitzacions dels deutes.
La present reforma es centra en millorar el
marc legal pre-concursal dels acords de refinançament fruit del consens entre
deutor i creditors i pretendre així la maximització del valor dels actius,
evitant el concurs de l’entitat, la reducció o bé, l’aplaçament dels passius.
Els acords col·lectius
de refinançament atorguen protecció legal als acords assolits
per una majoria suficient de creditors que, en supòsit de concurs, les operacions
en ell incorporades no estiguin subjectes a rescissió, i en el seu cas, puguin
estendre determinats efectes a creditors dissidents o no partícips.
Sempre que els acords reuneixin els requisits
previstos en aquesta Llei no es veuran sotmesos al risc
de rescindibilitat que afecta a l’actuació de les parts en fase pre-concursal.
IV. La part dispositiva de la llei consta d’un únic article, en virtut del
qual es modifiquen diversos preceptes de la Llei 22/2003, de 9 de juliol,
Concursal:
- 1. Es modifica l’article 5 bis, per fomentar
una negociació eficaç i sense accelerar la situació d’insolvència del
deutor per raons de precipitada execució de garanties sobre determinats
béns.
-
Es permet que la presentació de la
comunicació d’inici de negociacions per arribar a determinats acords es pugui
suspendre, durant el termini previst per dur a terme les execucions judicials
de béns que resulten necessàries per a la continuïtat de l’activitat professional
o empresarial del deutor.
-
També es permet la suspensió de la
resta d’execucions singulars promogudes per els creditors financers de la
Disposició addicional quarta, sempre que es justifiqui que un percentatge no
inferior al 51% de creditors de passiu financer hagin recolzat expressament
l’inici de les negociacions dirigides a la subscripció del corresponent acord
de refinançament.
Queden exclosos de la
suspensió: els procediments que tenen el seu origen en
crèdits de dret públic.
- 2. Canvis en el Títol II de la Llei, que regula el
règim de l’administració concursal: s’estableixen les directrius que hauran
de guiar el nou sistema de requisits per exercir com a administrador concursal
i que tenen com a objectiu assegurar que les persones que exerceixen
funcions d’administrador concursal comptin amb les aptituds i coneixements
suficients:
-
s’exigirà la superació de proves o
cursos específics
-
creació d’una secció quarta
d’administradors concursals i auxiliars delegats en el Règim
Públic Concursal, on hauran d’inscriure’s totes les persones
físiques i jurídiques que compleixin amb els requisits que s’exigeixin,
especificant l’àmbit territorial on estan disposades a exercir les seves
funcions d’administradors concursals.
- 3. Es reforma el sistema de designació de l’administració
concursal,
on el seu funcionament serà desenvolupat mitjançant reglament.
La nova secció quarta
del Registre Públic Concursal
substitueix a les actuals llistes en els deganats dels jutjats i la
classificació dels concursos en funció del seu tamany. Aquesta classificació, a
través del tamany, pretén aproximar la complexitat que cal esperar del concurs
per poder modular els requisits exigits a l'administració concursal.
- 4. S'introdueixen modificacions en els principis rectors de la
remuneració de l'administració concursal:
a) S'incorpora
el principi d'eficiència,
que pretén assegurar que la remuneració de l'administració concursal tingui en
compte la qualitat i els resultats del seu treball. D'aquesta manera, l'aranzel
no només és un mecanisme de retribució, sinó també un mecanisme d'incentius que
fomenta la qualitat, la diligència i l'agilitat de l'administració concursal.
b) Es modifica l’article 56 per limitar els
supòsits de suspensió d'execució de béns dotats de garantia real a aquells que
resultin necessaris per a la continuïtat de la seva activitat professional o
empresarial.
S’exclouen de la suspensió de les execucions: les accions o
participacions de societats destinades en exclusiva a la tinença d'un actiu i
del passiu necessari per al seu finançament, facilitant així el finançament d'actius
mitjançant estructures i pactes que permeten l'eventual realització del bé amb
conservació per part del deutor del títol suficient, encara que sigui merament
obligacional, per continuar la seva explotació.
c) L'article 71 regula les denominades
accions de reintegració. (El que fins ara
havia estat recollit a l'apartat 6 d'aquest article com a supòsit de no
rescindibilitat es recull separadament a l'article 71 bis juntament amb un nou
supòsit). La seva extensió
comprendrà negocis, actes i pagaments, sigui quina sigui la naturalesa, que
permetin l'ampliació significativa del crèdit o la modificació o extinció
d'obligacions i cessions de béns i drets en pagament o per a pagament.
Addicionalment, s’elimina la necessitat d'informe d'expert independent, substituint-la
per certificació de l'auditor de comptes
acreditativa de la concurrència de les majories exigides per a la seva adopció.
A l'apartat 2 de l'article 71 bis
s'introdueix un nou supòsit on els acords assolits es declaren no rescindibles,
sense necessitat d'arribar a determinades majories de passiu i, constituint en
conseqüència un “port segur” que permeti la
negociació directa
del deutor amb un o més creditors, sempre que signifiquin
simultàniament una
millora clara de la posició patrimonial del deutor i no
comportin una minva
dels drets de la resta de creditors no intervinents.
Al no ser
rescindibles, els acords que reuneixin les condicions de l'article 71 bis no estaran
sotmesos a les presumpcions dels apartats 2 i 3 de l'article 71 tot i que impliquin
actes de disposició d'actiu.
La legitimació per a
l'exercici de l’acció rescissòria segueix estant restringida a l'administrador
concursal i limitada a l'absència de condicions regulades, respectivament, en
els dos primers apartats de l'article 71 bis. També es limita a l’administrador
concursal la legitimació per a l'exercici de les altres accions d’impugnació.
S'adopta
una mesura amb caràcter extraordinari i temporal per a tots els nous ingressos
de tresoreria que es produeixin en el termini de dos anys des de l'entrada en
vigor d'aquesta Llei:
“s’atribueix amb caràcter temporal la
qualificació de crèdit contra la massa a la totalitat dels que originen nous
ingressos de tresoreria, comprenent els que portin causa en un acord de
refinançament i els realitzats pel mateix deutor o persones especialment
relacionades, amb exclusió de les operacions d'augment de capital”. Transcorregut
el termini dels dos anys des de la concessió, es consideraran
“crèdit
contra la massa”
en els termes indicats a l'apartat 2.11.º de l'article 84.
d) S’estableix
una modificació de l'article 92:
preveu expressament que els qui hagin adquirit la condició de socis en virtut
de la capitalització del deute acordada en el context d'una operació de
refinançament, no seran considerats com a persones especialment relacionades a
efectes de qualificar com a subordinat el finançament per ells atorgat com a
conseqüència d'aquesta operació.
e) Revisió del règim d'homologació
judicial regulat en la disposició addicional quarta: s'amplia l'àmbit
subjectiu, estenent-se la possibilitat de subscriure aquest acord a tot tipus
de creditors de passius financers, exclosos els creditors per operacions
comercials i els creditors de dret públic. Tanmateix, es possibilita l'extensió
als creditors dissidents o no participants no només de les esperes, sinó també,
mitjançant un percentatge de passiu superior, d'altres mesures acordades en el
si de l'acord de refinançament, com és el cas dels quitaments, capitalització
de deute i cessió de béns en pagament o per a pagament.
Dos
novetats de la disposició addicional quarta:
1. La
distinció objectiva entre la part de deute que està coberta pel valor real de
la garantia i aquella que no ho està, anticipant en certa mesura el que podria
passar en cas de liquidació concursal. D'aquesta manera, el concepte
determinant és el de valor real de
la garantia.
2. Major
rellevància i nitidesa a la distinció entre obligació principal i obligació accessòria,
tenint en compte que cadascuna conserva la seva essència i característiques
pròpies.
f) S'estableix
una mesura per a evitar la
sobreponderació artificiosa de determinades participacions minoritàries en
acords sindicats de finançament que feien difícil l'homologació
d’alguns acords. D'aquesta manera s'estableix un límit al percentatge de vots
favorables en el sindicat quan es tracta d'un acord global de refinançament del
deutor.
g) S'estableixen
determinades mesures destinades a afavorir la transformació de deute en capital,
rebaixant les majories exigibles per la Llei de
Societats de Capital i establint, amb les degudes cauteles i
garanties, una presumpció de culpabilitat del deutor que es nega sense causa
raonable a executar un acord de recapitalització.
V. La part final
d’aquesta llei consta de: tres disposicions addicionals, dues disposicions transitòries,
una disposició derogatòria i onze disposicions finals.
·
Disposició addicional
primera:
encomana al Banc d'Espanya que, en el
termini d’un mes, estableixi i faci públics criteris homogenis per a la
classificació com a risc normal de les operacions refinançades o
reestructurades en virtut d'acords de refinançament homologats judicialment.
·
Disposició addicional
segona:
estableix el règim extraordinari dels nous ingressos de tresoreria.
·
Disposició addicional
tercera:
es refereix al codi de bones pràctiques per a la reestructuració viable del
deute empresarial que impulsarà el Govern.
·
Disposició transitòria
primera:
regula el règim transitori dels acords de refinançament que s'estiguessin
negociant a l'empara de l'antic article 71.6 de la Llei Concursal ; i la segona: es refereix al règim de
l'administració concursal.
·
Disposició
derogatòria:
s'ordena la derogació de totes les disposicions d’igual o inferior rang que
s'oposin al que disposa aquesta Llei.
·
Disposició final
primera:
modifica la redacció de l'article 568 de la Llei
1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, per adaptar el règim
de suspensió en cas de situacions concursals o preconcursals a les
modificacions introduïdes a l’article 5 bis de la Llei
22/2003, de 9 de juliol.
·
Disposició final
segona:
modifica el Text refós de la Llei de l'Impost
sobre Societats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març,
establint l'absència de tributació en els supòsits de capitalització de deutes,
llevat que aquesta hagi estat objecte d'una adquisició derivativa pel creditor,
per un valor diferent al nominal de la mateixa. S'estableix
un sistema d'imputació de l'ingrés generat a la base imposable, en funció de
les despeses financeres que posteriorment es vagin registrant.
·
Disposició final
tercera:
amplia l'exempció en l'Impost sobre
Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats a les
escriptures que continguin quitaments o minoracions dels préstecs, crèdits i
altres obligacions, facilitant els acords de refinançament o de pagament.
·
Disposició final
quarta:
com a conseqüència dels acords adoptats en el Consell
de Política Fiscal i Financera de les Comunitats Autònomes, celebrat
el 18 de desembre de 2013, suprimeix l'apartat 6 de la disposició transitòria
primera de la Llei 22/2009, de 18 de desembre,
per la qual es regula el sistema de finançament de les Comunitats autònomes de
règim comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia i es modifiquen determinades
normes tributàries.
·
Disposició final
cinquena:
modifica la Llei 3/2009, de 3 d'abril, sobre
modificacions estructurals de les societats mercantils, amb la finalitat
de suprimir l'exigència d’informe dels administradors sobre els projectes de
fusió en els casos d'absorció de societat participada al 90%,
quan es tracti d'una fusió transfronterera comunitària. Un requisit que ja no
es contempla en l'article 15.2 de la Directiva 2005/
56 / CE.
·
Disposició final
sisena:
introdueix una modificació de l'últim paràgraf de l'apartat 1 de l'article 9 de
la Llei 3/2004, de 29 de desembre,
per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les
operacions comercials. És important aclarir que les Administracions Públiques
no poden modificar el tipus d'interès de demora establert en la Llei 3/2004, de
29 de desembre.
·
Disposició final
setena: reforma el Reial decret llei 10/2008, de 12 de desembre,
pel qual s'adopten mesures financeres per a la millora de la liquiditat de les
petites i mitjanes empreses, i altres mesures econòmiques complementàries, per
evitar que les empreses incorrin en causa legal de reducció de capital i, si
escau, de dissolució a causa de les pèrdues.
·
Disposició final
vuitena:
modifica l'article 8 del Reial Decret
1066/2007, de 27 de juliol, sobre el règim de les ofertes públiques
d'adquisició de valors.
·
Disposició final
novena: permet que les
determinacions incloses en normes reglamentàries que són objecte de modificació
per aquesta Llei puguin ser modificades per normes del rang reglamentari.
·
Disposicions finals
desena i onzena: regulen,
respectivament, els títols competencials en virtut dels quals s'adopta la Llei,
i la seva entrada en vigor, que tindrà lloc al dia següent de la seva publicació
en el Butlletí Oficial de l'Estat.
Anna Martínez Pujol
Llicenciada en Dret UB
No hay comentarios:
Publicar un comentario