LLEI 17/2014, DE 30 DE SETEMBRE, PER LA QUE S'ADOPTEN MESURES URGENTS EN MATÈRIA DE REFINANÇAMENT I REESTRUCTURACIÓ DEL DEUTE EMPRESARIAL

I. Actualment, empreses viables des d’un punt de vista operatiu per ser capaces de generar beneficis en el negoci ordinari des d’una òptica financera, s’han tornat inviables i davant d’aquesta situació existeixen dues alternatives:

-       Liquidar l’empresa en el seu conjunt

-       Sanejar l’empresa des d’un punt de vista financer, aconseguint que el deute romanent sigui suportable i l’empresa segueixi atenent els seus compromisos en el tràfic econòmic, generant riquesa i creant llocs de feina.

La segona alternativa és preferible a la primera i la conseqüència és la obligació que tenen els poders públics d’adoptar mesures afavoridores de l’alleujament de carga financera. La finalitat d’aquesta llei ha de conjugar-se amb el màxim respecte a les legitimes expectatives dels creditors, els quals hauran de participar activament i amb les màximes garanties en procediments d’alleujament de carga financera, així com afavorir mecanismes perquè el deute es pugui transformar en capital.

II. Des del març de 2012, s’han anat adoptant mesures tendents a pal·liar la difícil situació en la que es trobaven els deutors més vulnerables, i s’ha permès donar una resposta equilibrada respecte a aquest conjunt de deutors.

III. Actualment, resulta difícil arribar a acords entre deutor i creditors financers per manca de voluntat de les parts i per certes rigideses residenciades a la normativa concursal i pre-concursal. El procediment concursal espanyol conclou en molts casos amb la liquidació del deutor, convertint-se la fase pre-concursal amb una fase determinant per la reestructuració financera de les empreses. Els acords de refinançament són els instruments més adequats per l’establiment de nous calendaris d’amortització i condicions financeres més adients amb la situació de mercat i de l’empresa, a canvi de quitaments, esperes i capitalitzacions dels deutes.

La present reforma es centra en millorar el marc legal pre-concursal dels acords de refinançament fruit del consens entre deutor i creditors i pretendre així la maximització del valor dels actius, evitant el concurs de l’entitat, la reducció o bé, l’aplaçament dels passius.

Els acords col·lectius de refinançament atorguen protecció legal als acords assolits per una majoria suficient de creditors que, en supòsit de concurs, les operacions en ell incorporades no estiguin subjectes a rescissió, i en el seu cas, puguin estendre determinats efectes a creditors dissidents o no partícips.

Sempre que els acords reuneixin els requisits previstos en aquesta Llei no es veuran sotmesos al risc de rescindibilitat que afecta a l’actuació de les parts en fase pre-concursal.

IV. La part dispositiva de la llei consta d’un únic article, en virtut del qual es modifiquen diversos preceptes de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal:

• 1. Es modifica l’article 5 bis, per fomentar una negociació eficaç i sense accelerar la situació d’insolvència del deutor per raons de precipitada execució de garanties sobre determinats béns.

-       Es permet que la presentació de la comunicació d’inici de negociacions per arribar a determinats acords es pugui suspendre, durant el termini previst per dur a terme les execucions judicials de béns que resulten necessàries per a la continuïtat de l’activitat professional o empresarial del deutor.

-       També es permet la suspensió de la resta d’execucions singulars promogudes per els creditors financers de la Disposició addicional quarta, sempre que es justifiqui que un percentatge no inferior al 51% de creditors de passiu financer hagin recolzat expressament l’inici de les negociacions dirigides a la subscripció del corresponent acord de refinançament.

Queden exclosos de la suspensió: els procediments que tenen el seu origen en crèdits de dret públic.

• 2. Canvis en el Títol II de la Llei, que regula el règim de l’administració concursal: s’estableixen les directrius que hauran de guiar el nou sistema de requisits per exercir com a administrador concursal i que tenen com a objectiu assegurar que les persones que exerceixen funcions d’administrador concursal comptin amb les aptituds i coneixements suficients:

-       s’exigirà la superació de proves o cursos específics

-       creació d’una secció quarta d’administradors concursals i auxiliars delegats en el Règim Públic Concursal, on hauran d’inscriure’s totes les persones físiques i jurídiques que compleixin amb els requisits que s’exigeixin, especificant l’àmbit territorial on estan disposades a exercir les seves funcions d’administradors concursals.

• 3. Es reforma el sistema de designació de l’administració concursal, on el seu funcionament serà desenvolupat mitjançant reglament.

La nova secció quarta del Registre Públic Concursal substitueix a les actuals llistes en els deganats dels jutjats i la classificació dels concursos en funció del seu tamany. Aquesta classificació, a través del tamany, pretén aproximar la complexitat que cal esperar del concurs per poder modular els requisits exigits a l'administració concursal.

• 4. S'introdueixen modificacions en els principis rectors de la remuneració de l'administració concursal:

a)    S'incorpora el principi d'eficiència, que pretén assegurar que la remuneració de l'administració concursal tingui en compte la qualitat i els resultats del seu treball. D'aquesta manera, l'aranzel no només és un mecanisme de retribució, sinó també un mecanisme d'incentius que fomenta la qualitat, la diligència i l'agilitat de l'administració concursal.

b)    Es modifica l’article 56 per limitar els supòsits de suspensió d'execució de béns dotats de garantia real a aquells que resultin necessaris per a la continuïtat de la seva activitat professional o empresarial.

S’exclouen de la suspensió de les execucions: les accions o participacions de societats destinades en exclusiva a la tinença d'un actiu i del passiu necessari per al seu finançament, facilitant així el finançament d'actius mitjançant estructures i pactes que permeten l'eventual realització del bé amb conservació per part del deutor del títol suficient, encara que sigui merament obligacional, per continuar la seva explotació.

c)    L'article 71 regula les denominades accions de reintegració. (El que fins ara havia estat recollit a l'apartat 6 d'aquest article com a supòsit de no rescindibilitat es recull separadament a l'article 71 bis juntament amb un nou supòsit). La seva extensió comprendrà negocis, actes i pagaments, sigui quina sigui la naturalesa, que permetin l'ampliació significativa del crèdit o la modificació o extinció d'obligacions i cessions de béns i drets en pagament o per a pagament. Addicionalment, s’elimina la necessitat d'informe d'expert independent, substituint-la per certificació de l'auditor de comptes acreditativa de la concurrència de les majories exigides per a la seva adopció.

A l'apartat 2 de l'article 71 bis s'introdueix un nou supòsit on els acords assolits es declaren no rescindibles, sense necessitat d'arribar a determinades majories de passiu i, constituint en conseqüència un “port segur” que permeti la

negociació directa del deutor amb un o més creditors, sempre que signifiquin

simultàniament una millora clara de la posició patrimonial del deutor i no

comportin una minva dels drets de la resta de creditors no intervinents.

Al no ser rescindibles, els acords que reuneixin les condicions de l'article 71 bis no estaran sotmesos a les presumpcions dels apartats 2 i 3 de l'article 71 tot i que impliquin actes de disposició d'actiu.

La legitimació per a l'exercici de l’acció rescissòria segueix estant restringida a l'administrador concursal i limitada a l'absència de condicions regulades, respectivament, en els dos primers apartats de l'article 71 bis. També es limita a l’administrador concursal la legitimació per a l'exercici de les altres accions d’impugnació.

S'adopta una mesura amb caràcter extraordinari i temporal per a tots els nous ingressos de tresoreria que es produeixin en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei: “s’atribueix amb caràcter temporal la qualificació de crèdit contra la massa a la totalitat dels que originen nous ingressos de tresoreria, comprenent els que portin causa en un acord de refinançament i els realitzats pel mateix deutor o persones especialment relacionades, amb exclusió de les operacions d'augment de capital”. Transcorregut el termini dels dos anys des de la concessió, es consideraran

“crèdit contra la massa” en els termes indicats a l'apartat 2.11.º de l'article 84.

d)    S’estableix una modificació de l'article 92: preveu expressament que els qui hagin adquirit la condició de socis en virtut de la capitalització del deute acordada en el context d'una operació de refinançament, no seran considerats com a persones especialment relacionades a efectes de qualificar com a subordinat el finançament per ells atorgat com a conseqüència d'aquesta operació.

e)    Revisió del règim d'homologació judicial regulat en la disposició addicional quarta: s'amplia l'àmbit subjectiu, estenent-se la possibilitat de subscriure aquest acord a tot tipus de creditors de passius financers, exclosos els creditors per operacions comercials i els creditors de dret públic. Tanmateix, es possibilita l'extensió als creditors dissidents o no participants no només de les esperes, sinó també, mitjançant un percentatge de passiu superior, d'altres mesures acordades en el si de l'acord de refinançament, com és el cas dels quitaments, capitalització de deute i cessió de béns en pagament o per a pagament.

Dos novetats de la disposició addicional quarta:

1.    La distinció objectiva entre la part de deute que està coberta pel valor real de la garantia i aquella que no ho està, anticipant en certa mesura el que podria passar en cas de liquidació concursal. D'aquesta manera, el concepte determinant és el de valor real de la garantia.

2.    Major rellevància i nitidesa a la distinció entre obligació principal i obligació accessòria, tenint en compte que cadascuna conserva la seva essència i característiques pròpies.

f)     S'estableix una mesura per a evitar la sobreponderació artificiosa de determinades participacions minoritàries en acords sindicats de finançament que feien difícil l'homologació d’alguns acords. D'aquesta manera s'estableix un límit al percentatge de vots favorables en el sindicat quan es tracta d'un acord global de refinançament del deutor.

g)    S'estableixen  determinades mesures destinades a afavorir la transformació de deute en capital, rebaixant les majories exigibles per la Llei de Societats de Capital i establint, amb les degudes cauteles i garanties, una presumpció de culpabilitat del deutor que es nega sense causa raonable a executar un acord de recapitalització.

V. La part final d’aquesta llei consta de: tres disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i onze disposicions finals.

·         Disposició addicional primera: encomana al Banc d'Espanya que, en el termini d’un mes, estableixi i faci públics criteris homogenis per a la classificació com a risc normal de les operacions refinançades o reestructurades en virtut d'acords de refinançament homologats judicialment.

·         Disposició addicional segona: estableix el règim extraordinari dels nous ingressos de tresoreria.

·         Disposició addicional tercera: es refereix al codi de bones pràctiques per a la reestructuració viable del deute empresarial que impulsarà el Govern.

·         Disposició transitòria primera: regula el règim transitori dels acords de refinançament que s'estiguessin negociant a l'empara de l'antic article 71.6 de la Llei Concursal; i la segona: es refereix al règim de l'administració concursal.

·         Disposició derogatòria: s'ordena la derogació de totes les disposicions d’igual o inferior rang que s'oposin al que disposa aquesta Llei.

·         Disposició final primera: modifica la redacció de l'article 568 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, per adaptar el règim de suspensió en cas de situacions concursals o preconcursals a les modificacions introduïdes a l’article 5 bis de la Llei 22/2003, de 9 de juliol.

·         Disposició final segona: modifica el Text refós de la Llei de l'Impost sobre Societats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, establint l'absència de tributació en els supòsits de capitalització de deutes, llevat que aquesta hagi estat objecte d'una adquisició derivativa pel creditor, per un valor diferent al nominal de la mateixa. S'estableix un sistema d'imputació de l'ingrés generat a la base imposable, en funció de les despeses financeres que posteriorment es vagin registrant.

·         Disposició final tercera: amplia l'exempció en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats a les escriptures que continguin quitaments o minoracions dels préstecs, crèdits i altres obligacions, facilitant els acords de refinançament o de pagament.

·         Disposició final quarta: com a conseqüència dels acords adoptats en el Consell de Política Fiscal i Financera de les Comunitats Autònomes, celebrat el 18 de desembre de 2013, suprimeix l'apartat 6 de la disposició transitòria primera de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les Comunitats autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries.

·         Disposició final cinquena: modifica la Llei 3/2009, de 3 d'abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils, amb la finalitat de suprimir l'exigència d’informe dels administradors sobre els projectes de fusió en els casos d'absorció de societat participada al 90%, quan es tracti d'una fusió transfronterera comunitària. Un requisit que ja no es contempla en l'article 15.2 de la Directiva 2005/ 56 / CE.

·         Disposició final sisena: introdueix una modificació de l'últim paràgraf de l'apartat 1 de l'article 9 de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. És important aclarir que les Administracions Públiques no poden modificar el tipus d'interès de demora establert en la Llei 3/2004, de 29 de desembre.

·         Disposició final setena: reforma el Reial decret llei 10/2008, de 12 de desembre, pel qual s'adopten mesures financeres per a la millora de la liquiditat de les petites i mitjanes empreses, i altres mesures econòmiques complementàries, per evitar que les empreses incorrin en causa legal de reducció de capital i, si escau, de dissolució a causa de les pèrdues.

·         Disposició final vuitena: modifica l'article 8 del Reial Decret 1066/2007, de 27 de juliol, sobre el règim de les ofertes públiques d'adquisició de valors.

·         Disposició final novena: permet que les determinacions incloses en normes reglamentàries que són objecte de modificació per aquesta Llei puguin ser modificades per normes del rang reglamentari.

·         Disposicions finals desena i onzena: regulen, respectivament, els títols competencials en virtut dels quals s'adopta la Llei, i la seva entrada en vigor, que tindrà lloc al dia següent de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.

Anna Martínez Pujol

Llicenciada en Dret UB

REIAL DECRET-LLEI 11/2014, DE 5 DE SETEMBRE, DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA CONCURSAL

Disposicions Generals

I. El Reial Decret-llei 11/ 2014, de 5 de setembre, aproxima al propi conveni concursal les premisses bàsiques que va adoptar el Reial Decret-llei 4/2014, de 7 de març, de mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració del deute empresarial, flexibilitzant el règim dels convenis pre-concursals. Aquestes premisses són:

- La continuïtat de les empreses econòmicament viables és beneficiosa per les pròpies empreses, per la economia en general i, en especial, pel manteniment de l’ocupació.

- Cal adaptar el privilegi jurídic a la realitat econòmica subjacent ja que el reconeixement de privilegis mancats de fonament constitueix l’obstacle principal dels acords pre-concursals.

- Respectar la naturalesa jurídica de les garanties reals, d’acords amb el seu veritable valor econòmic.

II. S’adopten una sèrie de mesures per flexibilitzar la transmissió del negoci concursal o d’algunes de les branques de l’activitat per l’existència, actualment, d’obstacles durant la tramitació del procés concursal o bé quan la liquidació concursal és inevitable, dificultant d’aquesta manera la seva venda.

III. La part dispositiva del Real Decret-llei consta d’un únic article, dividit en tres apartats que modifiquen alguns preceptes de la Llei Concursal (Llei 22/2003, de 9 de juliol), relatius al conveni concursal i a la fase de liquidació:

Modificacions relatives al Conveni Concursal

·         Respecte al conveni concursal: es modifiquen els articles 90 i 94 de la Llei Concursal a l’introduir previsions anàlogues a les de la disposició addicional  quarta de la llei, relatives a la valoració de les garanties sobre les que recau el privilegi especial, i es manté així la regla sobre la purga de les garanties posteriors, del manteniment de les preferents i de l’atribució de l’eventual sobrant en cas d’execució per part d’alguns dels titulars de garanties reals.

(Si no s’adoptés aquesta mesura, els crèdits privilegiats poden multiplicar-se “ad infinitum” quan la seva garantia recau sobre un mateix bé, sense que el valor d’aquest bé es vegi en absolut incrementat).

Un dels principis que ha de regir necessàriament el concurs és el de “pars conditio creditorum”, i l’extensió indefinida de privilegis és una contradicció evident d’aquest principi. El resultat és que els creditors que es beneficien d’aquestes garanties únicament tindran dret d’abstenció que no beneficiarà al conveni ni a la continuïtat de l’empresa i que, en cap cas, garantirà el cobrament efectiu del seu deute, i menys encara si el concurs ha d’anar a liquidació. En cas de liquidació o d’execució singular del bé hipotecat, el creditor rebrà com a molt el valor de la garantia. De la resta de crèdit no cobert per la garantia, tant sols cobrarà la part indemne en el conveni.

·         Ampliació del quòrum de la junta de creditors: s’atribueix dret de vot a alguns creditors que fins ara no en tenien, i que tant sols se’ls reconeixia dret de vot quan l’adquisició era a títol universal, com a conseqüència d’una realització forçosa o quan es tractés d’entitats financeres subjectes a supervisió. Es modifiquen els articles 93 i 122 de la Llei Concursal per fer un llistat més ampli de persones vinculades amb el deutor i que tindran la condició de creditors subordinats però sense tenir vot a la junta de creditors. Atribuir dret de vot als creditors que adquireixen crèdits amb posterioritat a la declaració de concurs té un efecte beneficiós per la resta de creditors ja que fomenta l’existència d’un mercat d’aquests crèdits que els permet obtenir liquiditat, en una situació de concurs del seu deutor, sense tenir que esperar a la liquidació final, sent el propi creditor cedent el que valora si el sacrifici o descompte exigit és acceptable, i el creditor cedit i especialitzat en aquest tipus d’adquisicions, serà el que corri amb el risc de l’adquisició i subsegüent tramitació del concurs.

·         Introducció de previsions addicionals respecte als efectes del conveni a l’article 100: Igual que es senyala a la disposició addicional quarta, els acords d’augment de capital que es requereixen quan es tracti de capitalització, s’adoptaran amb les mateixes majories previstes. A l’article 146 bis s’efectua una remissió al règim general de transmissió d’unitats productives que implica, amb determinades excepcions, la seva adquisició lliure d’obligacions preexistents impagades. A més, es facilita la cessió en pagament de béns amb determinades cauteles destinades a evitar comportaments fraudulents.

·         Votacions i majories en el conveni i ampliació de la capacitat d’arrossegament dels creditors dissidents: S’aixeca la limitació general pels efectes del conveni i s’exigeix una majoria reforçada del 65%. S’introdueix aquesta regla als convenis pre-concursals referent a les majories màximes exigibles pels pactes de sindicació, que serà del 75% (art. 121.4)

·         Possibilitat d’arrossegament de determinats crèdits amb privilegi general o especial, inclús en la part coberta pel valor de la garantia: Previsió nova a l’article 134.3, que també té precedent en el Reial Decret-llei 4/2014, de 7 de març. S’exigeix un doble requisit: majories encara més reforçades i que l’acord sigui adoptat per creditors de la mateixa classe, diferenciant-se quatre classes de creditors:

-       Creditors de dret laboral

-       Creditors públics

-       Creditors financers

-       Resta de creditors (hauran d’incloure’s els creditors comercials)

       El qualificat de les majories i el fet de que cada un acordi per si mateix el menor dels sacrificis possibles és garantia suficient de que els acords no s’adoptaran amb la finalitat de lesionar els interessos d’aquests creditors. Totes les mesures introduïdes respecte al valor de les garanties tenen la seva efectivitat en relació amb el procediment concursal però no impliquen alteració de les garanties registrades ni de les regles establertes per a la seva execució fora del concurs.

Les raons d’agilitat, d’economia processal i de consecució d’una garantia d’èxit de la solució concebuda, aconsellen la tramitació acumulada de tots els processos concursals declarats en relació amb tals entitats.

La nova disposició addicional segona.ter de la Llei Concursal, recull un règim especial aplicable als concursos de les empreses concessionàries d’obres i serveis públics i contractistes de l’administració pública, i la seva ubicació legislativa ha de situar-se tant en la legislació administrativa reguladora dels contractes administratius (tant general com específica) com en la Llei Concursal.

IV. Modificacions en matèria de liquidació

Es modifiquen determinats preceptes del Capítol II del Títol V de la Llei Concursal amb l’objecte de facilitar el desenvolupament d’aquesta fase de procediment concursal i garantir la continuació de l’activitat empresarial, facilitant d’aquesta manera la venda del conjunt d’establiments i explotacions del concurs o de qualsevol altre unitat productiva.

S’introdueix la subrogació “ipso iure” de l’adquirent en els contractes i llicències administratives que fos titular el cedent (article 146 bis) i s’arbitren els mecanismes d’exempció de responsabilitat per previs deutes, excepte casos d’especial tutela com deutes front la Seguretat Social o als treballadors.

També s’introdueixen previsions addicionals respecte la cessió en pagament o per el pagament (art.148) i una previsió nova on el jutge pot acordar la retenció d’un 10% de la massa activa destinat a satisfer futures impugnacions per agilitzar, així, la fase de liquidació.

S’introdueixen regles supletòries relatives a l’alienació d’unitats productives, especialment regles de purga o subsistència de les possibles garanties reals a les que puguin estar subjectes tots o alguns dels béns inclosos en aquesta unitat.

V. Modificació de l’article 167, entorn al concepte de “classe”.

El terme “classe” fent una interpretació estricta, s’entén com una referència a la classificació legal dels respectius crèdits, en els termes establerts als articles 89 a 92 de la Llei Concursal, però a la pràctica judicial, s’inclou el terme “classe” a un grup de creditors amb característiques comunes, tot i que el grup no comprengui a tots els de la mateixa classificació concursal.

(La menció de l’article 167 ha d’entendre’s també referida a una pluralitat de creditors beneficiats per a la solució concursal suficientment àmplia com per fer equivalent el tractament a efectes de la secció de qualificació).

VI. Part final del Reial Decret-llei.

Consta de: Quatre disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria única i cinc disposicions finals.

• Disposició addicional primera: aclareix que les actuacions que deriven de l’aplicació de l’article 5 bis i de la disposició addicional quarta de la Llei Concursal tindran la consideració de mesures de sanejament als efectes del Reial Decret-llei 5/2005, d’11 de març.
• Disposició addicional segona: preveu la creació d’un portal d’accés telemàtic per facilitar l’alienació d’empreses que es troben en liquidació o de les seves unitats productives.
• Disposicó addicional tercera: estableix la creació d’una Comissió de seguiment de pràctiques de refinançament i reducció de sobreendeutament, amb funcions de verificació del compliment de les mesures adoptades per aquest reial decret-llei, i de proposta al Govern de modificacions normatives per facilitar la reestructuració preconcursal o concursal de deute d’empreses econòmicament viables.
• Disposició addicional quarta: resol els dubtes interpretatius sobre la negociació dels valors emesos per un fons de titulització d’actius dirigits exclusivament a inversors institucionals, que tan sols seran objecte de negociació en un sistema multilateral de negociació en el que la subscripció i negociació de valors estigui restringida a inversors qualificats.
• Disposició transitòria primera a tercera: regulen el règim transitori de preceptes del reial decret-llei.
• Disposició transitòria quarta: determina els procediments d’execució en tramitació als que resulten aplicables les modificacions introduïdes per la disposició final tercera en la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil.
• Disposició final primera: amplia la “vacatio legis” de la disposició transitòria del text refós de la Llei de Societats de Capital, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, respecte al dret de separació en cas de falta de distribució de dividends.
• Disposició final segona: per evitar interpretacions restrictives, matisa que els crèdits transmesos a la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) es tindran en consideració a efectes del còmput de les majories necessàries per adoptar acords regulats en la disposició addicional quarta de la Llei Concursal.
• Disposició final tercera: modifica la LEC per adaptar-la a la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 17 de juliol de 2014, on el deutor hipotecari pot interposar recurs d’apel·lació contra l’acte que desestimi la seva oposició a l’execució, si aquesta es fonamentava amb l’existència d’una clàusula contractual abusiva que constitueix el fonament de l’execució o quantitat exigible.
• Disposicions finals quarta i cinquena: regulen els títols competencials en virtut dels quals s’adopta el reial decret-llei i la seva entrada en vigor, que tindrà lloc el dia següent de la seva publicació en el BOE       .

VII. A les mesures que s’adopten en el Reial Decret-llei, hi concorren les circumstàncies d’extraordinària i urgent necessitat que exigeix l’article 86 de la Constitució Espanyola, per tal de garantir la plena coherència del conjunt de la normativa concursal després de les novetats introduïdes en el règim dels acords de refinançament pel Reial Decret-llei 4/2014, de 7 de març.

La viabilitat futura de part del teixit empresarial en un concurs depèn de la flexibilització del conveni concursal tant pel seu contingut com per l’extensió dels seus efectes. Amb les modificacions, les empreses i els seus creditors tindran més instruments de reestructuració i refinançament del deute i, a més, l’extensió d’efectes a tots els creditors privilegiats, si concorren les majories previstes per classes, garantirà un sacrifici proporcional de tots ells, facilitant així, el sanejament financer de les empreses que podran continuar amb la seva activitat principal.

Eliminar determinats obstacles en la transmissió de les unitats productives, suposarà un incentiu immediat per l’adquisició d’empreses o branques de negoci i que permetran mantenir l’activitat empresarial i els llocs de treball.

Anna Martínez Pujol

Llicenciada en Dret UB