REIAL DECRET-LLEI 11/2014, DE 5 DE SETEMBRE, DE MESURES URGENTS EN MATÈRIA CONCURSAL

Disposicions Generals

I. El Reial Decret-llei 11/ 2014, de 5 de setembre, aproxima al propi conveni concursal les premisses bàsiques que va adoptar el Reial Decret-llei 4/2014, de 7 de març, de mesures urgents en matèria de refinançament i reestructuració del deute empresarial, flexibilitzant el règim dels convenis pre-concursals. Aquestes premisses són:

- La continuïtat de les empreses econòmicament viables és beneficiosa per les pròpies empreses, per la economia en general i, en especial, pel manteniment de l’ocupació.

- Cal adaptar el privilegi jurídic a la realitat econòmica subjacent ja que el reconeixement de privilegis mancats de fonament constitueix l’obstacle principal dels acords pre-concursals.

- Respectar la naturalesa jurídica de les garanties reals, d’acords amb el seu veritable valor econòmic.

II. S’adopten una sèrie de mesures per flexibilitzar la transmissió del negoci concursal o d’algunes de les branques de l’activitat per l’existència, actualment, d’obstacles durant la tramitació del procés concursal o bé quan la liquidació concursal és inevitable, dificultant d’aquesta manera la seva venda.

III. La part dispositiva del Real Decret-llei consta d’un únic article, dividit en tres apartats que modifiquen alguns preceptes de la Llei Concursal (Llei 22/2003, de 9 de juliol), relatius al conveni concursal i a la fase de liquidació:

Modificacions relatives al Conveni Concursal

·         Respecte al conveni concursal: es modifiquen els articles 90 i 94 de la Llei Concursal a l’introduir previsions anàlogues a les de la disposició addicional  quarta de la llei, relatives a la valoració de les garanties sobre les que recau el privilegi especial, i es manté així la regla sobre la purga de les garanties posteriors, del manteniment de les preferents i de l’atribució de l’eventual sobrant en cas d’execució per part d’alguns dels titulars de garanties reals.

(Si no s’adoptés aquesta mesura, els crèdits privilegiats poden multiplicar-se “ad infinitum” quan la seva garantia recau sobre un mateix bé, sense que el valor d’aquest bé es vegi en absolut incrementat).

Un dels principis que ha de regir necessàriament el concurs és el de “pars conditio creditorum”, i l’extensió indefinida de privilegis és una contradicció evident d’aquest principi. El resultat és que els creditors que es beneficien d’aquestes garanties únicament tindran dret d’abstenció que no beneficiarà al conveni ni a la continuïtat de l’empresa i que, en cap cas, garantirà el cobrament efectiu del seu deute, i menys encara si el concurs ha d’anar a liquidació. En cas de liquidació o d’execució singular del bé hipotecat, el creditor rebrà com a molt el valor de la garantia. De la resta de crèdit no cobert per la garantia, tant sols cobrarà la part indemne en el conveni.

·         Ampliació del quòrum de la junta de creditors: s’atribueix dret de vot a alguns creditors que fins ara no en tenien, i que tant sols se’ls reconeixia dret de vot quan l’adquisició era a títol universal, com a conseqüència d’una realització forçosa o quan es tractés d’entitats financeres subjectes a supervisió. Es modifiquen els articles 93 i 122 de la Llei Concursal per fer un llistat més ampli de persones vinculades amb el deutor i que tindran la condició de creditors subordinats però sense tenir vot a la junta de creditors. Atribuir dret de vot als creditors que adquireixen crèdits amb posterioritat a la declaració de concurs té un efecte beneficiós per la resta de creditors ja que fomenta l’existència d’un mercat d’aquests crèdits que els permet obtenir liquiditat, en una situació de concurs del seu deutor, sense tenir que esperar a la liquidació final, sent el propi creditor cedent el que valora si el sacrifici o descompte exigit és acceptable, i el creditor cedit i especialitzat en aquest tipus d’adquisicions, serà el que corri amb el risc de l’adquisició i subsegüent tramitació del concurs.

·         Introducció de previsions addicionals respecte als efectes del conveni a l’article 100: Igual que es senyala a la disposició addicional quarta, els acords d’augment de capital que es requereixen quan es tracti de capitalització, s’adoptaran amb les mateixes majories previstes. A l’article 146 bis s’efectua una remissió al règim general de transmissió d’unitats productives que implica, amb determinades excepcions, la seva adquisició lliure d’obligacions preexistents impagades. A més, es facilita la cessió en pagament de béns amb determinades cauteles destinades a evitar comportaments fraudulents.

·         Votacions i majories en el conveni i ampliació de la capacitat d’arrossegament dels creditors dissidents: S’aixeca la limitació general pels efectes del conveni i s’exigeix una majoria reforçada del 65%. S’introdueix aquesta regla als convenis pre-concursals referent a les majories màximes exigibles pels pactes de sindicació, que serà del 75% (art. 121.4)

·         Possibilitat d’arrossegament de determinats crèdits amb privilegi general o especial, inclús en la part coberta pel valor de la garantia: Previsió nova a l’article 134.3, que també té precedent en el Reial Decret-llei 4/2014, de 7 de març. S’exigeix un doble requisit: majories encara més reforçades i que l’acord sigui adoptat per creditors de la mateixa classe, diferenciant-se quatre classes de creditors:

-       Creditors de dret laboral

-       Creditors públics

-       Creditors financers

-       Resta de creditors (hauran d’incloure’s els creditors comercials)

       El qualificat de les majories i el fet de que cada un acordi per si mateix el menor dels sacrificis possibles és garantia suficient de que els acords no s’adoptaran amb la finalitat de lesionar els interessos d’aquests creditors. Totes les mesures introduïdes respecte al valor de les garanties tenen la seva efectivitat en relació amb el procediment concursal però no impliquen alteració de les garanties registrades ni de les regles establertes per a la seva execució fora del concurs.

Les raons d’agilitat, d’economia processal i de consecució d’una garantia d’èxit de la solució concebuda, aconsellen la tramitació acumulada de tots els processos concursals declarats en relació amb tals entitats.

La nova disposició addicional segona.ter de la Llei Concursal, recull un règim especial aplicable als concursos de les empreses concessionàries d’obres i serveis públics i contractistes de l’administració pública, i la seva ubicació legislativa ha de situar-se tant en la legislació administrativa reguladora dels contractes administratius (tant general com específica) com en la Llei Concursal.

IV. Modificacions en matèria de liquidació

Es modifiquen determinats preceptes del Capítol II del Títol V de la Llei Concursal amb l’objecte de facilitar el desenvolupament d’aquesta fase de procediment concursal i garantir la continuació de l’activitat empresarial, facilitant d’aquesta manera la venda del conjunt d’establiments i explotacions del concurs o de qualsevol altre unitat productiva.

S’introdueix la subrogació “ipso iure” de l’adquirent en els contractes i llicències administratives que fos titular el cedent (article 146 bis) i s’arbitren els mecanismes d’exempció de responsabilitat per previs deutes, excepte casos d’especial tutela com deutes front la Seguretat Social o als treballadors.

També s’introdueixen previsions addicionals respecte la cessió en pagament o per el pagament (art.148) i una previsió nova on el jutge pot acordar la retenció d’un 10% de la massa activa destinat a satisfer futures impugnacions per agilitzar, així, la fase de liquidació.

S’introdueixen regles supletòries relatives a l’alienació d’unitats productives, especialment regles de purga o subsistència de les possibles garanties reals a les que puguin estar subjectes tots o alguns dels béns inclosos en aquesta unitat.

V. Modificació de l’article 167, entorn al concepte de “classe”.

El terme “classe” fent una interpretació estricta, s’entén com una referència a la classificació legal dels respectius crèdits, en els termes establerts als articles 89 a 92 de la Llei Concursal, però a la pràctica judicial, s’inclou el terme “classe” a un grup de creditors amb característiques comunes, tot i que el grup no comprengui a tots els de la mateixa classificació concursal.

(La menció de l’article 167 ha d’entendre’s també referida a una pluralitat de creditors beneficiats per a la solució concursal suficientment àmplia com per fer equivalent el tractament a efectes de la secció de qualificació).

VI. Part final del Reial Decret-llei.

Consta de: Quatre disposicions addicionals, quatre disposicions transitòries, una disposició derogatòria única i cinc disposicions finals.

• Disposició addicional primera: aclareix que les actuacions que deriven de l’aplicació de l’article 5 bis i de la disposició addicional quarta de la Llei Concursal tindran la consideració de mesures de sanejament als efectes del Reial Decret-llei 5/2005, d’11 de març.
• Disposició addicional segona: preveu la creació d’un portal d’accés telemàtic per facilitar l’alienació d’empreses que es troben en liquidació o de les seves unitats productives.
• Disposicó addicional tercera: estableix la creació d’una Comissió de seguiment de pràctiques de refinançament i reducció de sobreendeutament, amb funcions de verificació del compliment de les mesures adoptades per aquest reial decret-llei, i de proposta al Govern de modificacions normatives per facilitar la reestructuració preconcursal o concursal de deute d’empreses econòmicament viables.
• Disposició addicional quarta: resol els dubtes interpretatius sobre la negociació dels valors emesos per un fons de titulització d’actius dirigits exclusivament a inversors institucionals, que tan sols seran objecte de negociació en un sistema multilateral de negociació en el que la subscripció i negociació de valors estigui restringida a inversors qualificats.
• Disposició transitòria primera a tercera: regulen el règim transitori de preceptes del reial decret-llei.
• Disposició transitòria quarta: determina els procediments d’execució en tramitació als que resulten aplicables les modificacions introduïdes per la disposició final tercera en la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil.
• Disposició final primera: amplia la “vacatio legis” de la disposició transitòria del text refós de la Llei de Societats de Capital, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol, respecte al dret de separació en cas de falta de distribució de dividends.
• Disposició final segona: per evitar interpretacions restrictives, matisa que els crèdits transmesos a la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB) es tindran en consideració a efectes del còmput de les majories necessàries per adoptar acords regulats en la disposició addicional quarta de la Llei Concursal.
• Disposició final tercera: modifica la LEC per adaptar-la a la Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 17 de juliol de 2014, on el deutor hipotecari pot interposar recurs d’apel·lació contra l’acte que desestimi la seva oposició a l’execució, si aquesta es fonamentava amb l’existència d’una clàusula contractual abusiva que constitueix el fonament de l’execució o quantitat exigible.
• Disposicions finals quarta i cinquena: regulen els títols competencials en virtut dels quals s’adopta el reial decret-llei i la seva entrada en vigor, que tindrà lloc el dia següent de la seva publicació en el BOE       .

VII. A les mesures que s’adopten en el Reial Decret-llei, hi concorren les circumstàncies d’extraordinària i urgent necessitat que exigeix l’article 86 de la Constitució Espanyola, per tal de garantir la plena coherència del conjunt de la normativa concursal després de les novetats introduïdes en el règim dels acords de refinançament pel Reial Decret-llei 4/2014, de 7 de març.

La viabilitat futura de part del teixit empresarial en un concurs depèn de la flexibilització del conveni concursal tant pel seu contingut com per l’extensió dels seus efectes. Amb les modificacions, les empreses i els seus creditors tindran més instruments de reestructuració i refinançament del deute i, a més, l’extensió d’efectes a tots els creditors privilegiats, si concorren les majories previstes per classes, garantirà un sacrifici proporcional de tots ells, facilitant així, el sanejament financer de les empreses que podran continuar amb la seva activitat principal.

Eliminar determinats obstacles en la transmissió de les unitats productives, suposarà un incentiu immediat per l’adquisició d’empreses o branques de negoci i que permetran mantenir l’activitat empresarial i els llocs de treball.

Anna Martínez Pujol

Llicenciada en Dret UB