LLEI 17/2014, DE 30 DE SETEMBRE, PER LA QUE S'ADOPTEN MESURES URGENTS EN MATÈRIA DE REFINANÇAMENT I REESTRUCTURACIÓ DEL DEUTE EMPRESARIAL

I. Actualment, empreses viables des d’un punt de vista operatiu per ser capaces de generar beneficis en el negoci ordinari des d’una òptica financera, s’han tornat inviables i davant d’aquesta situació existeixen dues alternatives:

-       Liquidar l’empresa en el seu conjunt

-       Sanejar l’empresa des d’un punt de vista financer, aconseguint que el deute romanent sigui suportable i l’empresa segueixi atenent els seus compromisos en el tràfic econòmic, generant riquesa i creant llocs de feina.

La segona alternativa és preferible a la primera i la conseqüència és la obligació que tenen els poders públics d’adoptar mesures afavoridores de l’alleujament de carga financera. La finalitat d’aquesta llei ha de conjugar-se amb el màxim respecte a les legitimes expectatives dels creditors, els quals hauran de participar activament i amb les màximes garanties en procediments d’alleujament de carga financera, així com afavorir mecanismes perquè el deute es pugui transformar en capital.

II. Des del març de 2012, s’han anat adoptant mesures tendents a pal·liar la difícil situació en la que es trobaven els deutors més vulnerables, i s’ha permès donar una resposta equilibrada respecte a aquest conjunt de deutors.

III. Actualment, resulta difícil arribar a acords entre deutor i creditors financers per manca de voluntat de les parts i per certes rigideses residenciades a la normativa concursal i pre-concursal. El procediment concursal espanyol conclou en molts casos amb la liquidació del deutor, convertint-se la fase pre-concursal amb una fase determinant per la reestructuració financera de les empreses. Els acords de refinançament són els instruments més adequats per l’establiment de nous calendaris d’amortització i condicions financeres més adients amb la situació de mercat i de l’empresa, a canvi de quitaments, esperes i capitalitzacions dels deutes.

La present reforma es centra en millorar el marc legal pre-concursal dels acords de refinançament fruit del consens entre deutor i creditors i pretendre així la maximització del valor dels actius, evitant el concurs de l’entitat, la reducció o bé, l’aplaçament dels passius.

Els acords col·lectius de refinançament atorguen protecció legal als acords assolits per una majoria suficient de creditors que, en supòsit de concurs, les operacions en ell incorporades no estiguin subjectes a rescissió, i en el seu cas, puguin estendre determinats efectes a creditors dissidents o no partícips.

Sempre que els acords reuneixin els requisits previstos en aquesta Llei no es veuran sotmesos al risc de rescindibilitat que afecta a l’actuació de les parts en fase pre-concursal.

IV. La part dispositiva de la llei consta d’un únic article, en virtut del qual es modifiquen diversos preceptes de la Llei 22/2003, de 9 de juliol, Concursal:

• 1. Es modifica l’article 5 bis, per fomentar una negociació eficaç i sense accelerar la situació d’insolvència del deutor per raons de precipitada execució de garanties sobre determinats béns.

-       Es permet que la presentació de la comunicació d’inici de negociacions per arribar a determinats acords es pugui suspendre, durant el termini previst per dur a terme les execucions judicials de béns que resulten necessàries per a la continuïtat de l’activitat professional o empresarial del deutor.

-       També es permet la suspensió de la resta d’execucions singulars promogudes per els creditors financers de la Disposició addicional quarta, sempre que es justifiqui que un percentatge no inferior al 51% de creditors de passiu financer hagin recolzat expressament l’inici de les negociacions dirigides a la subscripció del corresponent acord de refinançament.

Queden exclosos de la suspensió: els procediments que tenen el seu origen en crèdits de dret públic.

• 2. Canvis en el Títol II de la Llei, que regula el règim de l’administració concursal: s’estableixen les directrius que hauran de guiar el nou sistema de requisits per exercir com a administrador concursal i que tenen com a objectiu assegurar que les persones que exerceixen funcions d’administrador concursal comptin amb les aptituds i coneixements suficients:

-       s’exigirà la superació de proves o cursos específics

-       creació d’una secció quarta d’administradors concursals i auxiliars delegats en el Règim Públic Concursal, on hauran d’inscriure’s totes les persones físiques i jurídiques que compleixin amb els requisits que s’exigeixin, especificant l’àmbit territorial on estan disposades a exercir les seves funcions d’administradors concursals.

• 3. Es reforma el sistema de designació de l’administració concursal, on el seu funcionament serà desenvolupat mitjançant reglament.

La nova secció quarta del Registre Públic Concursal substitueix a les actuals llistes en els deganats dels jutjats i la classificació dels concursos en funció del seu tamany. Aquesta classificació, a través del tamany, pretén aproximar la complexitat que cal esperar del concurs per poder modular els requisits exigits a l'administració concursal.

• 4. S'introdueixen modificacions en els principis rectors de la remuneració de l'administració concursal:

a)    S'incorpora el principi d'eficiència, que pretén assegurar que la remuneració de l'administració concursal tingui en compte la qualitat i els resultats del seu treball. D'aquesta manera, l'aranzel no només és un mecanisme de retribució, sinó també un mecanisme d'incentius que fomenta la qualitat, la diligència i l'agilitat de l'administració concursal.

b)    Es modifica l’article 56 per limitar els supòsits de suspensió d'execució de béns dotats de garantia real a aquells que resultin necessaris per a la continuïtat de la seva activitat professional o empresarial.

S’exclouen de la suspensió de les execucions: les accions o participacions de societats destinades en exclusiva a la tinença d'un actiu i del passiu necessari per al seu finançament, facilitant així el finançament d'actius mitjançant estructures i pactes que permeten l'eventual realització del bé amb conservació per part del deutor del títol suficient, encara que sigui merament obligacional, per continuar la seva explotació.

c)    L'article 71 regula les denominades accions de reintegració. (El que fins ara havia estat recollit a l'apartat 6 d'aquest article com a supòsit de no rescindibilitat es recull separadament a l'article 71 bis juntament amb un nou supòsit). La seva extensió comprendrà negocis, actes i pagaments, sigui quina sigui la naturalesa, que permetin l'ampliació significativa del crèdit o la modificació o extinció d'obligacions i cessions de béns i drets en pagament o per a pagament. Addicionalment, s’elimina la necessitat d'informe d'expert independent, substituint-la per certificació de l'auditor de comptes acreditativa de la concurrència de les majories exigides per a la seva adopció.

A l'apartat 2 de l'article 71 bis s'introdueix un nou supòsit on els acords assolits es declaren no rescindibles, sense necessitat d'arribar a determinades majories de passiu i, constituint en conseqüència un “port segur” que permeti la

negociació directa del deutor amb un o més creditors, sempre que signifiquin

simultàniament una millora clara de la posició patrimonial del deutor i no

comportin una minva dels drets de la resta de creditors no intervinents.

Al no ser rescindibles, els acords que reuneixin les condicions de l'article 71 bis no estaran sotmesos a les presumpcions dels apartats 2 i 3 de l'article 71 tot i que impliquin actes de disposició d'actiu.

La legitimació per a l'exercici de l’acció rescissòria segueix estant restringida a l'administrador concursal i limitada a l'absència de condicions regulades, respectivament, en els dos primers apartats de l'article 71 bis. També es limita a l’administrador concursal la legitimació per a l'exercici de les altres accions d’impugnació.

S'adopta una mesura amb caràcter extraordinari i temporal per a tots els nous ingressos de tresoreria que es produeixin en el termini de dos anys des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei: “s’atribueix amb caràcter temporal la qualificació de crèdit contra la massa a la totalitat dels que originen nous ingressos de tresoreria, comprenent els que portin causa en un acord de refinançament i els realitzats pel mateix deutor o persones especialment relacionades, amb exclusió de les operacions d'augment de capital”. Transcorregut el termini dels dos anys des de la concessió, es consideraran

“crèdit contra la massa” en els termes indicats a l'apartat 2.11.º de l'article 84.

d)    S’estableix una modificació de l'article 92: preveu expressament que els qui hagin adquirit la condició de socis en virtut de la capitalització del deute acordada en el context d'una operació de refinançament, no seran considerats com a persones especialment relacionades a efectes de qualificar com a subordinat el finançament per ells atorgat com a conseqüència d'aquesta operació.

e)    Revisió del règim d'homologació judicial regulat en la disposició addicional quarta: s'amplia l'àmbit subjectiu, estenent-se la possibilitat de subscriure aquest acord a tot tipus de creditors de passius financers, exclosos els creditors per operacions comercials i els creditors de dret públic. Tanmateix, es possibilita l'extensió als creditors dissidents o no participants no només de les esperes, sinó també, mitjançant un percentatge de passiu superior, d'altres mesures acordades en el si de l'acord de refinançament, com és el cas dels quitaments, capitalització de deute i cessió de béns en pagament o per a pagament.

Dos novetats de la disposició addicional quarta:

1.    La distinció objectiva entre la part de deute que està coberta pel valor real de la garantia i aquella que no ho està, anticipant en certa mesura el que podria passar en cas de liquidació concursal. D'aquesta manera, el concepte determinant és el de valor real de la garantia.

2.    Major rellevància i nitidesa a la distinció entre obligació principal i obligació accessòria, tenint en compte que cadascuna conserva la seva essència i característiques pròpies.

f)     S'estableix una mesura per a evitar la sobreponderació artificiosa de determinades participacions minoritàries en acords sindicats de finançament que feien difícil l'homologació d’alguns acords. D'aquesta manera s'estableix un límit al percentatge de vots favorables en el sindicat quan es tracta d'un acord global de refinançament del deutor.

g)    S'estableixen  determinades mesures destinades a afavorir la transformació de deute en capital, rebaixant les majories exigibles per la Llei de Societats de Capital i establint, amb les degudes cauteles i garanties, una presumpció de culpabilitat del deutor que es nega sense causa raonable a executar un acord de recapitalització.

V. La part final d’aquesta llei consta de: tres disposicions addicionals, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i onze disposicions finals.

·         Disposició addicional primera: encomana al Banc d'Espanya que, en el termini d’un mes, estableixi i faci públics criteris homogenis per a la classificació com a risc normal de les operacions refinançades o reestructurades en virtut d'acords de refinançament homologats judicialment.

·         Disposició addicional segona: estableix el règim extraordinari dels nous ingressos de tresoreria.

·         Disposició addicional tercera: es refereix al codi de bones pràctiques per a la reestructuració viable del deute empresarial que impulsarà el Govern.

·         Disposició transitòria primera: regula el règim transitori dels acords de refinançament que s'estiguessin negociant a l'empara de l'antic article 71.6 de la Llei Concursal; i la segona: es refereix al règim de l'administració concursal.

·         Disposició derogatòria: s'ordena la derogació de totes les disposicions d’igual o inferior rang que s'oposin al que disposa aquesta Llei.

·         Disposició final primera: modifica la redacció de l'article 568 de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'Enjudiciament Civil, per adaptar el règim de suspensió en cas de situacions concursals o preconcursals a les modificacions introduïdes a l’article 5 bis de la Llei 22/2003, de 9 de juliol.

·         Disposició final segona: modifica el Text refós de la Llei de l'Impost sobre Societats, aprovat pel Reial Decret Legislatiu 4/2004, de 5 de març, establint l'absència de tributació en els supòsits de capitalització de deutes, llevat que aquesta hagi estat objecte d'una adquisició derivativa pel creditor, per un valor diferent al nominal de la mateixa. S'estableix un sistema d'imputació de l'ingrés generat a la base imposable, en funció de les despeses financeres que posteriorment es vagin registrant.

·         Disposició final tercera: amplia l'exempció en l'Impost sobre Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats a les escriptures que continguin quitaments o minoracions dels préstecs, crèdits i altres obligacions, facilitant els acords de refinançament o de pagament.

·         Disposició final quarta: com a conseqüència dels acords adoptats en el Consell de Política Fiscal i Financera de les Comunitats Autònomes, celebrat el 18 de desembre de 2013, suprimeix l'apartat 6 de la disposició transitòria primera de la Llei 22/2009, de 18 de desembre, per la qual es regula el sistema de finançament de les Comunitats autònomes de règim comú i Ciutats amb Estatut d'Autonomia i es modifiquen determinades normes tributàries.

·         Disposició final cinquena: modifica la Llei 3/2009, de 3 d'abril, sobre modificacions estructurals de les societats mercantils, amb la finalitat de suprimir l'exigència d’informe dels administradors sobre els projectes de fusió en els casos d'absorció de societat participada al 90%, quan es tracti d'una fusió transfronterera comunitària. Un requisit que ja no es contempla en l'article 15.2 de la Directiva 2005/ 56 / CE.

·         Disposició final sisena: introdueix una modificació de l'últim paràgraf de l'apartat 1 de l'article 9 de la Llei 3/2004, de 29 de desembre, per la qual s'estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials. És important aclarir que les Administracions Públiques no poden modificar el tipus d'interès de demora establert en la Llei 3/2004, de 29 de desembre.

·         Disposició final setena: reforma el Reial decret llei 10/2008, de 12 de desembre, pel qual s'adopten mesures financeres per a la millora de la liquiditat de les petites i mitjanes empreses, i altres mesures econòmiques complementàries, per evitar que les empreses incorrin en causa legal de reducció de capital i, si escau, de dissolució a causa de les pèrdues.

·         Disposició final vuitena: modifica l'article 8 del Reial Decret 1066/2007, de 27 de juliol, sobre el règim de les ofertes públiques d'adquisició de valors.

·         Disposició final novena: permet que les determinacions incloses en normes reglamentàries que són objecte de modificació per aquesta Llei puguin ser modificades per normes del rang reglamentari.

·         Disposicions finals desena i onzena: regulen, respectivament, els títols competencials en virtut dels quals s'adopta la Llei, i la seva entrada en vigor, que tindrà lloc al dia següent de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.

Anna Martínez Pujol

Llicenciada en Dret UB